Sardegna Quotidiano: Sardex, modellos noos pro s’economia sarda

dae Sardegna Quotidiano

Iscambiare produtos e servìtzios sena de èuros. Est cussu chi permitet de fàghere sa primu retza de cuncàmbiu cummertziale sarda: Sardex.net. A duos annos dae sa nàschida de su progetu, pro manu de unu grupu de pitzocos de Serramanna, totus cun prus pagu de 30 annos, est tempus de bilàntzios ma fintzas de progetos pro su tempus benidore pro un’idea chi cada die agiudat chèntinas de impresas a andare a in antis in custos tempos decrisi.

«S’idea est nàschida – narat Pepi Littera, unu de is fundadores de Sardex.net – in su beranu de su 2009 a pustis de prus o mancu tres annos de istùdios e de chircas a subra de su crèditu e de is sistemas munetàrios noos e antigos.» Sa crisi, s’ischit, bolet nàrrere prus che totu ca b’est prus pagu dinare chi si movet. Is bancas non faghent prus crèditu e duncas non b’est prus sa licuididade pro s’economia, is famìllias e is impresas. Pro custu Sardex est una retza cummertziale chi funtzionat cun una moneda de cumplementu, e chi sighit s’esempru isvìtzeru de su WIR, chi andat a in antis de prus de 60 annos, e chi permitit a s’economia isvìtzera de èssere una de is prus sòlidas de su mundu.

S’idea est simpre: is impresas chi intrant in su tzircùitu podent iscambiare is benes e servìtzios issoro cun is àteras impresas, sena de impreare dinare ma usende una moneda narada “sardex” chi basat su balore suo in sa cunfiàntzia chi is impresas tenent in is àteras impresas de su tzircùitu. Una ispètzie de baratu modernu, in ue totus is transatziones benent registradas in internet e is impresas imparant a collaborare. «Sardex est unu sistema de crèditu dae impresa a impresa sena interessos – ispricat Carlu Mancosu, responsàbile de s’isvilupu de su progetu – e custu ddis permitet de si finantziare de pari a pari e de gherrare sa crisi cun is fortzas paris. Sardex serbit puru a mantènnere sa richesa in Sardigna, ca is crèditos Sardex podent èssere gastados isceti a intro de sa retza.»

In àteros faeddos, si is bancas o is istitutos finantziàrios non podent o non bolent fàghere prus crèditu a is impresas, is impresas cumintzant a si fàghere crèditu in manera direta intre issas etotu, donende·si cunfiàntzia de pare a pare. Una manera pro sighire a andare a in antis fintzas cun pagu licuididade. S’economia, duncas, andat impare a s’ètica. Sa base de su modellu econòmicu de Sardex no est sa cuncurrèntzia ma sa collaboratzione. In custa manera su sistema econòmicu podet creare prus richesa e custa podet abarrare in manera prus simpre in su territòriu in ue s’est creada. «Sa punna nostra – ispricant in Sardex – est sighire a traballare cun umiltade pro pòdere fàghere su mègius possìbile pro s’economia de sa Sardigna e de is Sardos.» Un’idea chi paret agatare semper prus cunsensu in su mercadu sardu: «Is impresas – sighit Littera – fiant a sa fine de su 2011 prus de 400. In unu mese custas impresas faghent 300 transatziones de mèdia e custa trassa sighit a crèschere de mese in mese.»

S’idea est fintzas essida dae is làcanas sardas: in su mese de Onniasantu a Serramanna sunt lòmpidos is osservadores de sa Banca tzentrale de s’Ècuador chi ant pòdidu bìdere is efetos chi una retza cummertziale comente Sardex tenet a intro de un’economia in crisi. Una esperièntzia chi at fatu nàschere una collaboratzione tècnica intre is duas realidades e chi dimustrat sa balididade de s’esperièntzia sarda. Duncas Sardex est oramai unu casu de istùdiu internatzionale. Su modellu est castiadu cun semper prus interessu dae is àteras realidades: «Semus traballende pro portare custu esempru totu sardu in is àteras natziones de s’àrea mediterrànea impare cun imprendidores chi tenent a coro, comente a nois, s’economia de is logos in ue bivent e traballant.»

Unu progetu chi tenet prospetivas bonas pro su tempus benidore: «Semus meda cuntentos de comente est cumintzadu s’annu. Tenimus progetos medas e obietivos de importu. Pro nàrrere, su 2012 at a èssere s’annu in ue sa gente at a pòdere partetzipare a sa retza Sardex fintzas si non tenet impresas.»

In custas dies in ue is novas nos chistionant de blocos istradales, aziendas chi serrant e dificultades econòmicas, is ideas positivas e innovativas nos ammustrant chi b’est un’àtera possibilidade pro bìvere custos tempos modernos, lassende a un’ala is protestas e is rivendicatziones, chi meda bortas, a dolu mannu, non serbint a nudda, e pensende a progetos e ideas cuncretas chi podent donare unu benidore a s’economia sarda.

INSERITO IN:

Tag:

I commenti sono chiusi.

Ultime Recensioni